Salsures i llaunes

Al bell mig d’una ampla i espessa catifa vegetal, un seguit de llacunes d’aigua salabrosa, miralls del cel empordanès i refugi d’ocells viatgers.

llaunes

llaunes2

Darrere la platja, entre la Muga i el Fluvià, la interacció entre les aigües superficials (rius que busquen sortida al mar o estanyols) i el mar ha acabat formant un reguitzell de llacunes, anomenades localment llaunes.

Aquestes llacunes reben aigua dolça procedent de canals o recs, i aigua salada provinent del mar. Per això tenen aigües de salinitat canviant, superior a les dels rius, salabroses. Formen un paisatge molt especial, constitueixen una part molt singular de les zones humides del Parc Natural dels Aiguamolls, i són un important refugi d’ocells aquàtics. La zona de les llaunes és coberta per una vegetació baixa i espessa, dominada sobretot per una mata, la salicòrnia, que dóna nom al conjunt: salicornar o, en l’àmbit local, salsura.

Anuncis